Conjunt vestit Isabel II Abadia de Montserrat
Botó més fotografies
DADES DE LA PEÇA
Nom objecte: Peces d’un vestit litúrgic complet de la Verge de Montserrat
Matèria-tècnica: Teixit de seda i metall – cosit amb decoracions aplicades
Autor: Desconegut
Època: 1862
Dimensions: Capa 2m x 121cm, Mantellina 125cm x 90cm, Cos verge 48,5cm x 96cm, Cos nen 76 cm x 73,5cm, Laterals 55,5cm x 150cm
Procedència: Abadia de Montserrat
DESCRIPCIÓ DEL CONJUNT
Es tracta de vàries peces litúrgiques que formen un vestit de la Mare de Déu de Montserrat. El vestit en tons beix i daurat, està compost per una capa que mitjançant unes cintes s’uneix a la imatge de la Verge, un pectoral o part frontal i dos laterals. També es conserva el pectoral del nen Jesús. Finalment una mantellina de punta metàl·lica en to daurat en la que està teixida la data de 1862.
És un vestit confeccionat amb materials de qualitat (teixit brillant, un folre de setí amb una elaborada decoració brodada amb fils metàl·lics i brodat de relleu lluentons) La decoració està formada per flors en relleu daurades distribuïdes pels primers tres quarts de la peça i una part baixa amb motius vegetals que s’entrellacen. La part superior està prisada en varius plecs un central més ample i d’altres més estrets, la part baixa presenta un galó del que penja una passamaneria cosida entre la peça i el folre composta de peces d’uns 2,5 cm. amb tres cossos arrodonits. Els fils que componen els brodats són de diverses naturaleses, molts d’ells metàl·lics (entorxats, de làmina, helicoïdals, etc…).
EXÀMEN ORGANOLÈPTIC
L’estat de conservació dels teixits és dolent
Els teixits tenen brutícia superficial, sobretot acumulada a la part dels folres. Es poden veure algunes alteracions com pèrdues de llustrins o lluentons, diversos estrips i descosits, un parell de taques de cera i algunes d’origen desconegut.
Les tires dels laterals i les de la capa estan deteriorades i presenten estrips i pèrdues de material.
La peça més deteriorada d’aquest conjunt és la mantellina que presenta diversos descosits, alguns importants (40 cm, 10 cm. 6 cm….) i brutícia superficial i adherida al material metàl·lic que la forma.
PROCÉS D’INTERVENCIÓ:
Abans de començar el tractament s’ha documentat la peça fotogràficament i per escrit, deixant constància de l’estat de conservació de les peces abans de la intervenció i il·lustrant els processos del tractament proposat. Els criteris de la intervenció són els de reversibilitat i estabilitat dels materials emprats. S’ha tingut en compte la seva innocuïtat i afinitat amb la peça. Les intervencions s’han efectuat sense falsejar l’original, adoptant un clar caràcter diferenciador, sense recórrer a reconstruccions que falsegin l’original o afegir elements que modifiquin la seva morfologia actual.
NETEJA EN SEC de l’anvers i dels revers de cadascuna de les parts: capa, passamaneria, laterals, frontal… Aquesta neteja ha consistit en una aspiració acurada amb boques adequades de les parts amb una succió controlada per extreure pols i agents nocius. Seguidament s’ha realitzat una neteja en sec amb esponges i gomes adequades per a teixits.
REDUCCIÓ DE TAQUES. S’ha provat de reduir algunes de les taques que presenta el vestit per tal que no vinguin tant a la vista, sense malmetre el teixit.
CONSOLIDACIÓ. S’han consolidat amb punts de restauració i fils de seda les parts despreses o deteriorades i si s’han aplicat suports locals de cotó als estrips o parts perdudes.
RESTAURACIÓ DE LES TIRES DE SUBJECCIÓ DE LES PECES. Les tires de subjecció de la capa i dels laterals s’han descosit per tal de rentar-les, aplanar-les i restaurar-les amb fils de seda les parts despreses o deteriorades i, si ha estat necessari, s’han aplicat suports locals de cotó als estrips o parts perdudes.
ADHESIÓ DE PECES CAIGUDES DE LES BORLES. Les arandel.les que havien caigut o estaven a punt de caure de les borles decoratives dels teixits s’han adherit amb un adhesiu innocu.
